Parlarem per no callar, i callarem per poder parlar. Després de dies i dies de reflexió i de temps sense saber que escriure , sentada davant de l'ordinador amb poques paraules al cap, vaig pensar en tornar a lligar coses que havien passat. Començant per deixar d'escoltar persones que certament ni venen ni van.
Vaig tindre l'oportunitat d'explorar un nou món on els pensaments només resideixen al cap, no ixen en paraules, ni tampoc parlant... Només giren i giren dintre de tu sense saber cap on van. L'única opció vàlida que vaig trobar per desfer-me d'aquell misterios infern va ser amb les paraules guardades que mai havien eixit. Idees engabiades durant hores, dies, mesos, anys...eternitats. Vaig sentir coses que no esperava ni tampoc havia pensat mai, però que no hem van desagradar del tot. Vaig trobar que les paraules volen amb ales d'águiles imperials que segueixen el seu camí o el seu destí, en canvi els pensaments queden gravats en la memòria de tota la gent que t'ha escoltat alguna vegada, que ha compartit amb tu alguna cosa... Pensar que només dones una part de tu a eixes persones i aquestes poden veure molt més de les que tens al costat, per una part reconforta però per l'altra penses, perquè? Soc igual amb uns i amb altres com és possible que puguen veure més allà de tu?
Parlarem en un món d'iguals que es dedica a emmagatzemar pensaments que no volen que ixen a la llum.
Només ens salvaran els DIES DE LLUM!
No hay comentarios:
Publicar un comentario